lunes, 25 de octubre de 2010

LA BIBLIOTECA: UN LLOC PER TOT I PER A TOTS

Un dia a la biblioteca


La meva mare m'ha posat en una sala de la biblioteca on hi ha altres xiquets molt xicotets, com jo. Hi ha molts ninots de drap per terra i prestatgeries baixetes amb llibres sense lletres. Rode per terra amb els altres xiquets, entre els ninots i els llibres. De vegades ens els tirem uns als altres. És molt divertit. I podem cridar i jugar el que vulguem.


Ara anem a la sala infantil, la meva mamà m'ensenya uns llibres que m'agraden, amb unes lletres que reconec perquè me les han ensenyat a l'escola. Li dic els que més m'agraden i em pose a llegir-los al costat de la mare i unes amigues que també han portat als seus fills.


Cansat de llegir-los, vaig a la taula de la bibliotecària que m'indica on estan els llibres que llegeixen tots els xiquets de la meva edat, el best seller de moda, són diversos volums, però no m'importa, tothom diu que estan molt bé. Els meus pares prefereixen que llegisca els que em manen a l'institut però els convenço per portar-me a casa un d'ells de tant en tant.

M'agrada vindre ací!, De vegades quedem alguns companys de classe per fer els deures i treballs que ens manen a l'Insti. Molts dies ens renya la bibliotecària perquè, sense adonar-nos, elevem molt la veu o comencem a jugar entre nosaltres o amb els de les taules del costat i, clar, es farta de nosaltres i alguns dies ens tira de la biblioteca.


Vaig a la sala de préstecs d'adults perquè he quedat amb uns amics per agafar algunes pel·lícules per al cap de setmana i un llibre que m'han demanat a la universitat. També agafaré alguna peli per als meus pares. Aprofite per veure què novetats han posat últimament i veure si han portat el llibre que els vaig demanar. Reserve un llibre que he vist en les novetats i faig un cop d'ull als últims discos que han tret a les prestatgeries.

Puge a la sala d'estudi perquè aquests dies cal clavar els colzes, no queda molt per als exàmens i cal estar preparat, la universitat és molt més dura que l'institut i no m'agradaria suspendre. A més, aquest any vaig començar a treballar i les dues coses se m'estan fent molt costera amunt.


Amb prou feines em queda temps per res; encara sort que tinc una núvia comprensiva i entén que haig d'acabar la carrera. El cap de setmana que ve ens anirem per ahí, lluny de la ciutat, per desconnectar.


Salude a uns amics que estan preparant unes oposicions i passe un moment a la sala d'ordinadors, he de mirar unes coses en Internet.

Al final he estat en l'ordinador més temps del previst, sempre em passa el mateix… comence amb el correu electrònic, després el Facebook, el blog… total, que em donen les tantes i no m'asabente.


Passe a l'hemeroteca on consulte tots els dies el periòdic i algunes revistes; hi ha moltes, de tots els temes.

Tots els periòdics expliquen les mateixes mentides, amb diferent enfocament, però igual. És difícil trobar la veritat en un periòdic. De vegades, si busques en els mitjans alternatius digitals, en Internet, pots llegir un poc més objectiu.


En això estem d'acord els companys de la llar del pensionista. Com ara tenim tot el temps del món ens dediquem a llegir els periòdics i comentar les notícies. És entretingut, encara que de vegades acabem discutint per ximpleries. Ja els vells no tenim tanta paciència com els joves. I si és de política ja no t'explique, millor no parlar. El mateix que de futbol. Cadascun amb el seu equip.


Des que em vaig jubilar m'agrada vindre per ací a llegir el periòdic i a observar als joves. Ha canviat molt tot. O he estat jo…?

Com passa el temps!, pareix que porte aquí tota la vida… i vaig arribar pel matí, que vaig vindre amb… amb… bo, no recorde ara. És igual.

Bona es posarà la meva dona, ni he anat a menjar, ni la he cridat… Estarà preocupadísima.
Me'n vaig cap a casa. Demà serà un altre dia

miércoles, 20 de octubre de 2010

DIA DE LA BIBLIOTECA

El 24 d'octubre es celebra en tot el mon el DIA INTERNACIONAL DE LES BIBLIOTEQUES per encomiar el seu paper rellevant dins la societat en la difusió de la Cultura.
Com que en aquest any 2010 el dia 24 cau en diumenge i la nostra biblioteca romandrà tancada, passarem a realitzar els actes i a celebrar-ho el divendres 22 d'octubre.

La Biblioteca de Gata ha preparat un dia complet d'activitats per a totes les edats, des dels ben menuts fins als adults amb el següent programa:

** a les 9.30 hores realitzarem el "Taller d'ordinador per als alumnes del TAPIS"
amb aquesta activitat el que s'intenta és apropar tant les noves tecnologies com la biblioteca i els seus serveis a les persones amb discapacitats i així donar-los independència i seguretat a l'hora de realitzar activitats quotidianes.

** a les 12.00 hores tindrem "L'hora del Conte"
què, com tots els divendres dirigim als menuts. És una activitat plenament consolidada dins la biblioteca i amb una gran afluència de públic. Aquest divendres el conte es contarà amb més gana inclús, si això és possible!
El conte serà "RENATO"

** a les 19.00 hores farem "Benvinguts a la lectura"
La biblioteca de Gata donarà la benvinguda als nou nascuts i els regalarà el seu primer llibre i el Primer Diari de Lectura. A més se'ls farà entrega del carnet de lector a cadascun d'ells i s'orientarà als pares al voltant de com fomentar, ja des de bebès, el gust per la lectura i de tot el que poden trobar en la biblioteca per ajudar-los en la criança dels seus fills.

** a les 20.00 hores es reunirà el "Club de lectura Gata"
Aquest mes el llibre a tractar i comentar serà el de Madame Bovary de l'autor Gustave Flaubert.

A més, a la Biblioteca tindrem una mostra dels llibres de Miguel Hernàndez a disposició dels usuaris i uns panells informatius sobre la seva vida des del dia 18 fins el 31 d'octubre.

Passeu per la Biblioteca i gaudiu de totes les activitats que vos preparem!!!!

martes, 19 de octubre de 2010

2010: Any del Centenari de Miguel Hernàndez

Aquest any 2010 és l'any Hernandiano, l'any dedicat a la figura de Miguel Hernàndez ja que es complixen 100 anys del naixement del poeta oriolà.
Tant a nivell nacional com internacional durant aquest any s'estan celebrant per tot arreu diferents actes, exposicions, xerrades, projeccions....

La Biblioteca de Gata ha volgut posar el seu xicotet granet d'arena i unir-se a les celebracions i homenatjar la figura de tan gran poeta valencià, per això, des del dia 18 fins el 31 d'octubre la biblioteca posa a la disposició dels seus usuaris una mostra de l'obra de l'escriptor i al mateix temps intentarà donar a conèixer un poc de la seva vida.



Miguel Hernàndez va neixer el 30 d'octubre de 1910, era fill d'una família humil d'Oriola propietària d'un ramat de cabres, fins als 15 anys va tenir una escolaritat normal. Posteriorment va haver de deixar l'escola per necessitats de la seva família per dedicar-se a fer de pastor i a repartir llet. Això no el va fer deixar de banda la seva passió per la lectura. Va freqüentar les biblioteques públiques i el canonge Luis Almarch li va facilitar llibres clàssics i de mística. També va llegir l'alacantí Gabriel Miró. Assistia a una petita tertúlia d'amics, entre els quals destaca José Marín Gutiérrez, que en un futur seria advocat i escriuria diversos assaigs i que firmaria amb el pseudònim de Ramón Sijé. Hernández lamentarà la mort del seu amic en una de les joies de la poesia clàssica espanyola, l'Elegía a Ramón Sijé. També hi seran Fenoll i Manuel Molina. A partir d'aquell moment, els llibres seran la seva principal font d'educació, convertint-se en totalment autodidacte.

L'any 1930, comença a publicar poemes al setmanari El Pueblo d'Oriola i al diari El Día. L'any següent apareix de forma més regular a publicacions locals com Actualidad o Destellos. Fa llavors el seu primer viatge a Madrid amb el propòsit de guanyar-se la vida iniciant una carrera literària. Contacta amb Ernesto Giménez Caballero, fundador i director de La Gaceta Literaria, publicació vanguardista molt representativa de la Generació del 27, però no aconsegueix que li publiquin res ni li atorguen cap feina i torna a Oriola. Publica a Múrcia el primer dels seus llibres poètics, Perito en lunas (1933; a Madrid publica l'auto sacramental Quien te ha visto y quien te ve, y sombra de lo que eras, a la revista Cruz y Raya.

Després d'aquest inici va a Madrid per segona vegada per obtenir feina, aquesta vegada de forma més fructífera, ja que aconsegueix, primer, ser nomenat col·laborador a les Misiones Pedagógicas i, més tard, l'escullen com a secretari i redactor de l'enciclopèdia Los toros. Col·labora, a més, assíduament a Revista de Occidente. La seva amistat amb Maruja Mallo li inspira part dels sonets de El rayo que no cesa. Es presenta a Vicente Aleixandre i fa amistat amb ell i amb Pablo Neruda. La seva poesia esdevé llavors més social i manifesta un compromís amb els més pobres i desfavorits. Al desembre de 1935 mor el seu amic Ramón Sijé, i Hernández li dedica la famosa elegia, que provoca l'entusiasme de Juan Ramón Jiménez expressat a una crònica del diari El Sol.

Miguel Hernández era comunista des dels 26 anys. Quan esclata la Guerra Civil Espanyola s'allista al bàndol republicà. En plena guerra, aconsegueix fer una breu visita a Oriola per casar-se el 9 de març de 1937 amb Josefina Manresa. Als pocs dies ha de marxar al front de Jaén. L'estiu de 1937 va assistir al II Congrés Internacional d'Escriptors Antifeixistes celebrat a Madrid i València, i després va viatjar a la URSS en representació del govern de la República, d'on va tornar l'octubre i va escriure el drama Pastor de la muerte i nombrosos poemes més recollits posteriorment a la seva obra El hombre acecha. Al 1938 neix el seu primer fill, Manuel Ramón, que mor als pocs mesos i a qui està dedicat el poema Hijo de la luz y de la sombra i altres recollits al Cancionero y romancero de ausencias. Al gener de 1939 neix el segon fill, Manuel Miguel, a qui va dedicar des de la presó les Nanas de la cebolla. Escriu un nou llibre: "Viento del pueblo".

A l'abril, el general Franco declara la fi de la guerra. El seu amic Cossío s'ofereix per acollir-lo a Tudanca. No obstant això, decideix anar a Oriola malgrat el perill que això suposa, i d'alla va fins a Sevilla i intenta creuar la frontera de Portugal per Huelva, però la policia del règim de Salazar l'entrega a la Guàrdia Civil. És empresonat a Sevilla i d'allà el traslladen al penal de Torrijos a Madrid. Gràcies a les gestions de Pablo Neruda davant d'un cardenal, al setembre de 1939, el posen en llibertat inesperadament sense ser processat. Torna a Oriola i és delatat i detingut, i quan es va trobar a la presó de la plaça de Conde de Toreno a Madrid, és jutjat i condemnat a mort al març de 1940. Cossío i altres amics intel·lectuals advoquen per ell i se li commuta la pena per la de trenta anys. Passa a la presó de Palencia al setembre de 1940 i al novembre al penal d'Ocaña. A la presó coneix a Antonio Buero Vallejo, qui li fa un retrat a carbonet. Al 1941, és traslladat al Reformatori d'Adults d'Alacant. Emmalalteix; de la bronquitis passa al tifus, i aquest es complica amb una tuberculosi. Se li ofereix penicil·lina a canvi que abjuri del seu ateisme, però ell s'hi nega. Mor a la infermeria de la presó alacantina a les 5.30 h de la matinada del 28 de març de 1942 amb 31 anys d'edat. L'enterren al nínxol número 1009 del del cementiri de Nuestra Señora del Remedio d'Alacant dos dies després de la seva mort.


Aquesta és la nostra xicoteta contribució als homenatjes del centenari del neixement del nostre poeta MIGUEL HERNÀNDEZ

martes, 5 de octubre de 2010

L'hora del Conte de nou!!!

Imatge d'Isidre Monés.

Després de les merescudes vacances que hem tingut tots, xiquets i majorets, ha començat en setembre el nou curs escolar 2010-2011. Ara que ja estem en el mes d'octubre i els horaris tornen a la normalitat la Biblioteca de Gata reprèn una de les seves activitats preferides; tant per els xiquets com per el personal; L'HORA DEL CONTE.
A partir d'ara i tots els divendres a les 12 hores, quan ixen d'escola els xiquets, la biblioteca estarà esperant als més menuts per contar-los un conte.

La primera sessió serà el proper divendres 8 d'octubre, i per encetar l'activitat es representarà amb titelles el conte de "La Caputxeta roja".
Després cada divendres tindrem un conte diferent contat per el personal o voluntaris de la biblioteca.

Aprofite per animar-vos a vindre a la biblio a contar un conte als menuts, és una experiència molt divertida i gratificant, sols heu de posar-se en contacte amb la biblioteca.


Un dels nostres voluntaris contant un conte.