La fauna política valenciana és rica en exemplars ben sucosos. Bé, tota la fauna política espanyola ho és; però al nostre país germà sembla que conflueixin tots els cràpules haguts i per haver. Recordeu la política del “pelotazo”? Doncs d’això va. I d’això en sap ‒i ho ha viscut‒ el bo de Ferran Torrent. Aquest llibre és el segon lliurament de la trilogia que amb Societat limitada i Judici final l’escriptor valencià va dedicar a la situació kafkiana que viu el País Valencià.
Juan Lloris és un empresari ambiciós que malda per convertir-se en un referent en la societat valenciana del moment. I tot els reversos que ha rebut, no renuncia a aconseguir-ho fent servir tots els recursos que tingui a la mà. Siguin lícits o il·lícits. En el fons, persegueix el mateix que tots els personatges que apareixen a la novel·la: poder i protagonisme. Lloris reflexiona el seu pla en el seu retir de l’Albufera, a les seves arrels, amb l’oncle Granero, aquiescència del valencià ascentral.
En la seva progressió social, Lloris es cobrarà antics favors del secretari general del partit nacionalista, el Front, Francesc Petit, que va rebre una important injecció econòmica per la qual va poder esdevenir partit frontissa al govern en les darreres eleccions; govern que comparteix amb els conservadors, els quals no s’aturaran a carregar-li tots els morts possibles. Però Lloris, comptarà amb altres ajuts inesperats en la seva cursa per esdevenir o bé alcalde de la ciutat o bé president del València FC (i ha diferència entre un i altre càrrec?), que reflecteixen com a vegades les casualitats poden marcar els destins de les persones. Real com la vida mateixa. En escena entrarà un Celdoni Curull, una agent català de la FIFA que s’ha passat mitja vida a l’Àfrica subsahariana a la recerca de cracs futbolístics que li solucionin la vida en la selva salvatge dels traspassos. Curull té com a col·laborador incòmode a Toni Hoyos, un valencià fugit de la justícia, de caràcter eminentment pràctic, que amaga secrets inconfessables; alguns dels quals podria destrossar el Front. Ambdós intenten vendre a Ndiane Bouba com a nou crack internacional del València FC. Un jugador que li agrada tant tocar la pilota de cuir com les natges de les dones. Política bruta mesclada amb la passió futbolística. Embolica que fa fort, doncs. I tot aquesta fauna es complementa amb Josep Maria Madrid, el peculiar responsable de les finances dels socialistes, a l’oposició, sempre amatent de treure redits polítics de les febleses morals dels seus oponents; Santiago Guillen, un veterà periodista esportiu que sap veure més enllà del que es resultats dicten; Júlia Aleixandre, la secretària general del partit conservador que tastarà en les pròpies carns la baixesa dels pactes polítics i financers que es fan sotamà i que ella mateixa promou; Rafael Puren, el president de la coordinadora de les penyes del València que viu el futbol com una religió ascètica; la Claudia; la cubana que alegra el llit de Lloris i d’aquells que li puguin oferir un divertiment passatger... I molts cràpules més.
La cita inicial de l’autor és tota una declaració d’intencions: “Encara que són de ficció, els personatges d’aquesta novel·la no són reals”. I és que després de llegir el llibre podreu posar cares a tots i cadascun dels personatges amb noms i cognoms de la nostra escena política i esportiva actuals. L’estil és àgil, amb molts diàlegs; sense subterfugis; al gra. No et deixa respirar, quasi.
Una realitat la nostra, on els partits esdevenen empreses privades. Els pactes polítics amaguen favors personals i professionals. On els negocis bruts es tapen amb altres negocis bruts. On els idearis no deixen de ser un intercanvis de cromos marcats. On la fidelitat és una entelèquia. On el sexe i l’esport són moneda de canvi. En fi: si encara no heu entès com i que és la política real (no el que hauria de ser), llegiu aquest llibre. Passareu una estona agradable i reflexionareu a l’hora sobre el bé i el mal del nostre entorn polític.
Torrent, Ferran. Espècies protegides. Ed. Columna. Barcelona, 2003, 314 p.
